per títol
per autor
DOCUMENTS RELACIONATS
Preveres originaris de la Conca de Barberà en exercici a l’Arquebisbat de Barcelona (segles XVIII-XX)
FONTS PER A LA HISTÒRIA DEL BOSC A L´EPOCA CONTEMPORÀNIA. DOCUMENTACIÓ DELS PARTITS JUDICIALS DE VALLS I MONTBLANC CONSERVADA EN EL FONS DEL DISTRICTE FORESTAL DE TARRAGONA (ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA).
LA CONCA DE BARBERÀ EN EL FONS PERSONAL DE L´HISTORIADOR SELVATÀ EUFEMIÀ FORT I COGUL
UNA ESTADÍSTICA FORESTAL DE VILAVERD DEL SEGLE XVIII
FONAMENTS PER A LA HISTÒRIA AGRÀRIA DE LA CONCA
LA CONCA DE BARBERÀ EN DOS FONS PATRIMONIALS DE TARRAGONA I EL PRIORAT
DOCUMENTS MENORS PER A L’ESTUDI DEL FERROCARRIL A L’ARXIU HISTÒRIC DE TARRAGONA
BASES PER A LA HISTÒRIA DE LA RESTAURACIÓ DELS MONUMENTS DE MONTBLANC I COMARCA
NOTÍCIES DOCUMENTALS DE ROJALS A FINALS DEL SEGLE XIX
LA BAIXA NOBLESA DE LA CONCA DE BARBERÀ A L’EDAT MODERNA, DE SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CONCA DE BARBERÀ
Notes sobre la protecció del patrimoni artístic a la Conca de Barberà durant la Guerra Civil (1936-1939)
Conquencs ingressats a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona durant la guerra de Successió (1704 i 1711).Un mostreig.
La Conca en la sèrie d’expedients diversos de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona
Relacions humanes entre Figuerola del Camp i la Conca de Barberà a la primera meitat del segle XIX
Emigració de la Conca de Barberà i les Garrigues a Valls durant el trienni liberal (1820-1823)
Establiments turístics a la Conca de Barberà en els mesos previs a la Guerra Civil (1936)
LES ACTES DE LA PROVÍNCIA, UNA FONT PER A LA INVESTIGACIÓ HISTÒRICA DE LA CONCA DE BARBERÀ
VALLCLARA A L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA
CRISI DE SUBSISTÈNCIES A LILLA DURANT LA GUERRA DE NAPOLEÓ (1809)
ELS ESPINALT: UNA NISSAGA D’ESCULTORS D’ORIGEN OLONENC ESTABLERTS A LA CONCA DE BARBERÀ (SEGLES XVII-XIX)
... Es mostren només 20 documents ...
UNA CARTA D’ELOGI DE SALVADOR ESPRIU A JOSEP MARIA POBLET EL 1970
... Es mostren només 20 documents ...
Els proveïdors d’aiguardent de la Conca de Barberà a la companyia Sunyer de Reus (collita 1774-1775)
... Es mostren només 20 documents ...
UNA ESTADÍSTICA FORESTAL DE VILAVERD DEL SEGLE XVIII
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T.

Dins el fons patrimonial de la família Batlle de Vilaverd, integrat al fons dels Moragas que es troba a l’Arxiu Històric de Tarragona, hi ha un gran nombre de documents relacionats amb la història agrària en haver-se conservat comptabilitat i inventaris de les finques que posseïen des del segle XVII fins al segle XX. Un dels manuscrits que ens cridà l’atenció fou el testimoni de la visita general que els dies 18 i 19 de maig de 1753 realitzà en el terme de Vilaverd el subdelegat de “montes y plantíos de Tarragona”, Andrés Chereguini. L’assistia el notari de Tarragona Ramon Fabregat, el qual redactà el memorial en un quadern de deu folis (AHT, fons Moragas registre 4246).
El recompte ens informa de l’existència de 45 jornals d’alzina i pi bord de mitjana i inferior qualitat. En concret un 75 % és pinar (34 jornals) i un 25 % alzinar (11%).

Si prenem com a referència la superfície total del terme declarada en el cadastre de 1739 que segons Josep M.Porta (1) era de 494 jornals, constatem que el percentage de bosc en el terme el 1753 era del 9,1 %, xifra que caldria incrementar en afegir-hi el bosc de ribera a la vora del Francolí, del qual solament disposem de dades absolutes de nombre d’arbres: d’àlbers se’n compten 239 plançons (“plantones de álamo blanco”). Finalment s’anoten 24 noguers en terres de conreu.

Pel que fa a la propietat del bosc, més de la meitat era comunal (62 %) i la resta es distribuïa entre diferents particulars, com podem comprovar en l’àpendix. El jutge visitador Chereguini observa que “puede fomentarse mucho el plantío de álamos blancos, chopos y nogales”. A més recomana a l´ajuntament d´omplir els “huecos y vacíos... con plantones de las especies de árboles que se han reconocido”, i a la vegada evitar l’entrada de ramats provinents dels termes veïns de Lilla, Montblanc (inclòs Rojalons), Rojals i la Riba. Respecte als conreus anota la idoneïtat del terreny pel conreu del cànem, en disposar de terres de regadiu.

Una de les finalitats de la inspecció, que es féu a la resta del territori del Regne d’Espanya, era el d’assenyalar els arbres que per les seves dimensions fossin aptes pel “Real servicio”, és a dir, per a la costrucció de vaixells. En el cas que ens ocupa no en marcà cap. Sobre l’aprofitament dels arbres visitats, conclou que poden ser útils per a “fábricas de casas y otros edificios”, a més de llenya i carbó.
Ordena als regidors que vigilin la preservació dels noguers i àlbers, espècies d’interès per a la Marina, a més de fer complir les ordinacions que sobre pins i alzines s’havien publicat anys enrera (1748 i 1751) (2). Els troncs que es tallaven al terme de Vilaverd s’arrastraven fins al mas d’en Rellotger, on hi havia camins oberts cap al mar, que era a una distància de cinc hores.

El segle XVIII es caracteritza a la Conca de Barberà pel notable creixement de la població i de les seves activitats econòmiques que durà en conseqüència una intensificació de l’explotació dels recursos naturals, entre ells el bosc. La demanda de llenya i carbó vegetal és creixent, ja fos com a combustible domèstic, ja fos per a la indústria tradicional (forns i olles d’aiguardent), sense oblidar la demanda de fusta des de la Riba on hem documentat la construcció de nous molins paperers.

NOTES
1.- “L’agricultura i la propietat agrària de Vilaverd en el segon quart del segle XVIII (2)”, a Aplec de Treballs (Montblanc), 3(1981), pàg. 286.
2.- Vegeu la seva aplicació a la Conca al nostre llibre L’aprofitament del bosc a l’època moderna (la Conca de Barberà), Barcelona 1990.


APÈNDIX
Relació de propietaris de bosc a Vilaverd l’any 1753.

Joan Alzina, 2 jornals (j.) pi bord inf. qualitat (q.).
Joan Andreu, 1,5 j.alzina mitj. q.; 1 noguer mitjà i 4 de nous; 3 plançons àlber blanc.
Pere Andreu, 1,5 j.alzina mitj.q.; 2 noguers mitjans.
Francesc Batlle, 3 j.alzina mitj. q.; 2 j.pi bord.; 1 noguer mitjà; 10 noguers nous; 72 plançons àlber blanc.
Magí de Batlle, 2,5 j.alzina mitj.q.; 3 noguers mitjans.
Isidre Cartanyà, 2 j.alzina mitj.q.; 1 noguer mitjà.
Comú de Vilaverd, 25 j.pi bord inf.q.; 130 plançons àlber blanc.
Isidre Miquel, 1 j.alzina mitj.q.
Maria, viuda Miró, 21 plançons àlber blanc.
Francesc Muster, 2 noguers mitjans.
Joan Pau Oller, 1 plançó àlber blanc.
Martí Oller (a) del portal, 4 plançons àlber blanc.
Joan Sans, 4 plançons àlber blanc.
Joan Serra, 4 j.pi bord mitj.i inf.q.
Joan Vidal, 2 noguers mitjans; 4 plançons àlber blanc.
Joan Vila, 0,5 j.alzina mitj.q.; 1 noguer mitjà.


Data de publicació digital: 01/01/1970


Article publicat al butlletí del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà REBOLL, II època,estiu 2002,número 1,de Montblanc,pàgina 10. Dipòsit legal T-544-91

La Biblioteca Digital és un servei de CARRUTXA en conveni amb L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL DE REUS

by mussara·com